La popularització del BTT al nostre país va ser fulgurant, com devia ser-ho a la resta del mon occidental. Molta gent va endinsar-se dins el mon del ciclisme de muntanya, atreta segurament per el nou format que havien adquirit les bicicletes : canvi de marxes al manillar, relació de velocitats molt variada, rodes amples, robustes…
Una nova nissaga d’esportistes havia d’omplir els camins rurals i els corriols de les muntanyes. Aquests nous esportistes van trobar en el BTT una nova manera de fer esport: gaudir de la natura i dels espais oberts, sentir les descàrregues d’adrenalina en un descens vertiginós i l’eufòria d’aconseguir pujar una forta pendent sense ni aixecar el cul del seient (patint de valent, és clar).
Llagostera no va ser diferent i de mica en mica es va anar estenent la nova modalitat de ciclisme. La pràctica de l’esport juntament amb la necessitat de conèixer nous camins, va fer que sorgissin noves colles de companys per sortir a pedalar junts.
Una d’aquestes colles es va reunir amb la idea de formar un club de ciclisme de muntanya: el Club BTT Llagostera. Això va ser a finals del 1993 ... i encara estem aquí.
Han passat molts anys i ja tenim 30 anys com a club.