Llagostera-Girona-Llançà versió 1.0
- Detalls
- Categoria: Sortides
- Publicat el Dilluns, 16 Juliol 2012 08:30
- Escrit per Administrador
- Vist: 2946
Aquest passat dissabte, 14 de juliol, varem fer la darrera sortida programada del calendari 2011-2012 : la sortida Llagostera-Girona-Llançà, de 110 quilòmetres.
A les 7h15 del matí una bona colla de companys , onze per a ser exactes, sortíem cap a Girona on havíem de trobar-nos amb tres companys més.
Del tram Llagostera Girona no cal dir-ne gaire res, aquesta part del recorregut és de sobres conegut.
Un cop vam haver travessat Girona, vam enfilar un seguit de camins i corriols que ens durien, tot travessant el Ter, cap a Germans Sàbat i el camp de gol de Girona.
Deixant enrere el camp de golf, varem enfilar cap a la vall del Terri, passant per Riudellots de la Creu, Cornellà del Terri, Sords, Vilavenut... entrant així de ple a l’Alt Empordà.
Cal esmentar la travessa de l’Alt Empordà, que ens va permetre gaudir durant molta estona de terrenys ondulats, amb els camps ja segats i les bales de palla esperant ser recollides i emmagatzemades. Esquitxant el paisatge natural, un munt de pobles i poblets, amb els seus respectius campanars, ens van fer venir a la memòria la famosa cançó que parla d’un país petit, en el qual des del campanar d’un poble podem veure el campanar del poble veí.
Varem travessar el Fluvià, per una resclosa no massa lluny de Bàscara, i d’aquí, fent un puja i baixa constant, varem enfilar cap a Vilafant, Figueres, Vilabertran i Peralada.
Aquest darrer tram és potser el més planer de la ruta, però un cop sortim de Peralada, el traçat va pujant suaument cap a Delfià i fins a Vilamaniscle, a escassos 10 quilòmetres de Llançà. Sortint de Vilamaniscle cal enfilar una primera pujada llarga, d’uns tres quilòmetres, després cal fer una baixada molt ràpida fins al fons de la vall, a torcar Sant Silvestre, on iniciem la segona pujada, amb força desnivell per, ara ja sí, baixar de pet fins a Llançà.
A Llançà un bon bany a la platja i un refrigeri abans d’agafar el tren cap a Caldes de Malavella, on hauríem de tornar a pedalar, a tot drap, cap a Llagostera.
Durant la travessa varem tenir la sort de tenir un dia una mica enteranyinat que ens va permetre pedalar amb més comoditat que si hagués estat un dia net i clar, des que estellen les pedres. El vent, tot i bufar una estona no fa ser una molèstia fins als darrers vint quilòmetres, pam més pam menys.
Al final, uns 120 quilòmetres de recorregut, comptant l’enllaç Caldes-Llagostera.
Us deixem una tria de fotografies de l’excursió, però si voleu, en trobareu més al nostre àlbum Picasa.
Fins aviat !!!
