En Vicenç Recasens, a l'Iron Bike 2012
- Detalls
- Categoria: Notícies
- Publicat el Diumenge, 24 Juny 2012 18:54
- Escrit per Administrador
- Vist: 2746
Us deixem un escrit del nostre companys Vicenç Recasens, en què fa referència a quan i com va decidir participar en l’Iron Bike d’aquest 2012, del 21al 28 de juliol, i on ens confia les seves primeres impressions.
Des del Club li desitgem el millor en la seva participació, i volem fer arribar també els nostres desitjos al company Jordi Mont, del Matxacuca.
Sabem que els dos bikers aniran a per totes, però ja us avancem que la participació en una prova com l'Iron Bike ja és més que meritòria.
Ànims companys !!!
A finals del 2011 vaig començar a pensar en fer una cursa tipus marató per etapes, tal com ja havien fet alguns companys del Club amb la seva participació a la TITAN Desert, però amb d’un caire més radical.
Un llagosterenc, en Jordi Falgueras, em va refrescar la memòria d’una cursa de la que ja n’havia sentit a parlar feia temps: l’IRON BIKE. En Jordi F. Ja l’havia fet l’any passat assolint una magnifica 12ª posició en la classificació final. (Nota del Club : Enhorabona JORDI !!!)
Vaig començar a recopilar informació per Internet,i em vaig acollonir una mica. Havia sentit a dir que era la cursa més dura del món per etapes (o una de les més dures, perquè la gent cada dia està més petada i cada dia es fan coses més bèsties).
Els números (distàncies i desnivells) eren contundents...
Què és l’Iron Bike ?
L‘Iron Bike és una prova de BTT que es té lloc a Itàlia i que transcorre entre Itàlia i França, al bell mig del Alps.
Consta de 8 etapes consecutives,que sumen un total de 650 quilòmetres i 25.000 metres de desnivell positiu.
Etapes d’uns 85 quilòmetres amb un desnivell positiu acumulat d’uns 3.500; per a cada etapa cal invertir entre 7 i 11 hores.
Amb aquests números em vaig acollonir una mica ( no és per menys).
Les etapes no són circulars : tenen la sortida i arribada en llocs diferents. A final de l’etapa es fa nit amb tenda de campanya (obligat) i l’endemà es dona la sortida per a l’etapa següent.
L’organització té cura del transport del petate (com en diuen ells). Al petate hi tenim de tot : recanvis, eines, roba, menjar, tenda etcètera; amb un màxim de 30 kg per corredor d’una etapa a l’altra.
Hi han etapes curioses, com una que transcorre 3 quilòmetres per l’interior d’una mina de talc,on es necessari dur llum a la bicicleta, o l’etapa de la fortalesa,on es baixen un miler d’esglaons (Uffff... quin mal d’esquena només de pensar-hi).
A tot això cal afegir-hi que la major part del recorregut es fa a alçades de que per sobre dels 2.000 metre, amb algun cim de 3.000 metres.
Bé,vist el percal,i intentant no pensar gaire amb tants números (les matemàtiques no han estat mai el meu fort), vaig decidir de tirar-ho endavant.
Tenia clar que per fer això,hauria d’enganyar algun amic; amb tant patiment, compartit sempre seria menys.
Li vaig comentar al meu bon amic Jordi Mont de Santa Cristina, que està a les files del club Matxacuca.
Primer em va dir que no, però al cap du’na setmana, s’ho va repensar i em va dir que podia comptar amb ell.
Guai !!!
Teníem clar que per afrontar aquest repte, hauríem de preparar-nos a fons.
Ja son 6 mesos d’entrenaments, posant per davant el treball del fons fent moltes hores a una intensitat moderada.
Bé, intentaré deixar el club BTT LLAGOSTERA el més amunt possible, encara que acabant n’estaria més que satisfet.
Voldria agrair els ànims rebuts per els companys del club.
Vicenç Recasens
- Club BTT Llagostera -